Page 19 - CeX_GiH_2_DIVERSITAT_01

9 D'on provenia la prosperitat econòmica? • L'agricultura de la península Ibèrica va canviar de ma- nera radical amb l'arribada de la cultura àrab. S'hi van introduir nous conreus i sistemes de regadiu. Va aug- mentar la productivitat agrícola i això va estimular el creixement de la població i del comerç. • S'utilitzaren tècniques hidràuliques noves per al reg dels camps: la roda hidràulica, les sínies o séquies, van permetre l'extensió de conreus intensius nous. • Els conreus eren de dues classes: – Per al consum propi, com els cereals, les hortalis· ses, les verdures, els llegums, l'arròs i els arbres fruiters. – Per a l'ús comercial, com les moreres (cria de cucs de seda), plantes tèxtils (cotó i lli) i plantes medici· nals. • El comerç de les ciutats era l'activitat econòmica més important, que es concentrava als socs. S'hi compra- ven i venien tant productes agrícoles com artesanals (cuir, ceràmica, forja, etc.). • Còrdova, Sevilla o Toledo van ser punts d'encontre del comerç internacional: – D'Europa hi arribaven metalls i fusta. – D'Àfrica, esclaus, or i marfil. – D'Orient, espècies i manufactures de luxe. • La moneda andalusina, el dinar d'or i el dírham de plata, era una moneda molt estable i valorada, ja que circulava tant pels regnes cristians d'Europa com per terres islàmiques. 39. Situa al lloc que hi correspongui els elements d'una sínia hidràulica i després contesta les preguntes: caduf • cadena • pou • tambor – On es dipositava l'aigua que s'extreia? ........................................................................................... – De quina manera distribuïen l'aigua cap als conreus? ........................................................................................... – Per què era positiva una agricultura de regadiu? ......................................................................................... ......................................................................................... L'economia d'al·Àndalus Mar Cantàbric f ers aA r r P o nya a P o P o t u ui v ra v i s T i o r Sa o S go S mpostel·la o C r in la a G t t an rt nt ti de Com d vinya teixits vinya cereals pells ia ag Sa S figues m ca al am ma m m m m vinya Alcanyís T an a a a a Ta a na nc Gu a T on ua Ma Cu dr d safrà horta sa a M id ad ad da Fe pins do T ro al ri la aj ja ar Ca C ai C C C C l pomes id da lli pins B al iu terrissa oliveres s a la l l at a a a t Ba ta d S ud ss ol o terrissa pins V safrà fruiters L Te Sa er ar a ra r ag a go g os o s a sa Au Ll le ei To o o or rt N Na to ar os Mo M r ar rb rr ra on bo ag nt on go tp pe na a ar el rc ll ce le el er lo on na i n a r r e t i d e M r a M © EDITORIALVICENSVIVES DESENVOLUPEM 22 Contribuir a la cultura mundial | Organitzar la informació L D vinya L o L L i i i A g cereals A l c a r d M d l d s s s b l f e Còria b b c o S o o S A A A A Jaén o o a c c S g C a S i l v es a S s C S i coure mercuri Au or Ag plata Cu Fe ferro Hg ramaderia pesca drassanes sal marbre paper i l a a Xà e e a a a A X va a Au Alm r r Mè a M da Dé a èr C C T madén ri id Fe lC rdova seda blat Va a oliveres Fe J g cotó Llo seda l v v e e Cu safrà cotó vinya M a Cu da canal amb aigua extreta per al reg Anvers i revers d'un dinar d'or de Còrdova datat cap a l'any 970. Una sínia àrab _a____ que transmet els moviments moviment de l'animal que acciona la sínia _a___ de fang que recull l'aigua del pou p _ _ d'aigua c_____ que puja l'aigua a la superfície Hue a J el lv l va v a a la Cò C òr C C Sevill oliveres G vinya rutes comercials P in Ce C ta a eu ò ò ò ò ò ò Mú ut m nt a oliveres Hg A an Gr Mà A To àl ol ra an la ag le ed Pa a na ga Pe a na ad Al - a- a A ia La sínia es feia servir per elevar l'aigua des dels pous fins als conreus; les séquies, per conduir l'aigua del riu fins als horts, i els al· jubs, com a dipòsits d'aigua. M ia or a A A A úr rc rc ca Ag espart Ca en lm ci me ec ch er hi àt ri ti iv C ge C ta n ar a Al rt al la ag lè èn ac nc ca ci én a P vinya ma ia ni ia t al lm m a